Comte d’Urgell (1102-54)
Fill d’Ermengol V. Infant encara, succeí el pare sota la tutela de l’avi Pedro Ansúrez, el qual, amb l’ajuda de Ramon Berenguer III de Barcelona i probablement també amb la d’Alfons I d’Aragó, s’apoderà definitivament de Balaguer, que no trigà a esdevenir la capital del comtat. Major d’edat vers el 1115, participà en la conquesta de Saragossa (1118). Més tard, formant part de la host d’Alfons VII de Castella, intervingué d’una manera destacada en l’expedició a Almeria (1147) i, com a principal aliat de Ramon Berenguer IV, contribuí decisivament en la conquesta de Lleida (1149); li fou adjudicada, a més de la tercera part de la propietat dominical, la senyoria de la ciutat, en feu del comte de Barcelona, i s’establí així un condomini reflectit en la carta de poblament atorgada per ambdós comtes als seus habitants, el 1150. Tingué, en general, un paper remarcable en la política peninsular contemporània
