Bibliografia relacionada amb la llegenda del rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve i amb la genealogia dels Pinós
AADD (1988) Bagà. La capital històrica de l’Alt Berguedà. Bagà: Ajuntament de la Vila de Bagà.
Ajuntament de Vila-seca (ed.) (1965) Fullet amb motiu dels actes de la inauguració del nou Piló del rescat.
Alcoberro i Pericay, Agustí (1993) «L’Arxiu Reial de Barcelona i la historiografia humanista: les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell». Pedralbes: Revista d’Història Moderna 13/2: p. 515-524.
— (2003) «Mites i llegendes». Barcelona Quaderns d’Història, 9: p. 135-148.
Alcoberro, Agustí (2003) «Mites i llegendes». Barcelona Quaderns d’Història, 9: p. 135-148.
Alfonso Antón, Isabel (1996) «El discurso histórico como historia». Hispania, 192: p. 349-363.
Almási, Gábor (2009) The Uses of Humanism. Johannes Sambucus (1531-1584), Andreas Dudith (1533-1589) and the Republic of Letters in East Central Europe. Leiden: Brill.
Amades, Joan (1979) Les millors llegendes populars. Barcelona: Editorial Selecta.
Amelang, James (1984) «Barristers and Judges in Early Modern Barcelona: The Rise of a Legal Elite». The American Historical Review 89/5: p. 1264-1284.
— (1986) La formación de una clase dirigente. Barcelona 1490-1714. Barcelona: Ariel.
Andrés, Gregorio de (1988) «La valiosa colección de códices del conde de Guimerá en la Biblioteca Nacional». Teatro del Siglo de Oro. Bibliografías y catálogos 8. Homenaje a José Simón Díaz. Saragossa: Kassel Edition Reichnberger.
Anton Clavé, Salvador (1988) El santuari de la Mare de Déu de la Pineda. Vila-seca i Salou: Patronat de la Mare de Déu de la Pineda.
Antón Pelayo, Javier (1999-2000) «La historiografía catalana del siglo xviii. Luces y sombras de un proyecto ilustrado y nacional». Revista de Historia Moderna: Anales de la Universidad de Alicante, 18: p. 289-310.
Arco, Ricardo del (1913) «Un arqueólogo ilustre. El Conde de Guimerá». Revista de Historia y Genealogía Española, julio-septiembre: p. 249-260, p. 297-304 i p. 349-356.
– (1934) La erudición aragonesa en el siglo xvii en torno a Lastanosa. Madrid: Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos.
Associació Medieval de Bagà (2016) 50è aniversari de l’homenatge a la Marina i de la inauguració de l’estàtua de Galceran de Pinós (1966-2016). Catàleg de l’exposició.
Atienza Hernández, Ignacio (1998) «La memoria construida: nobleza y genealogía de la Casa y la Villa de Osuna». Apuntes 2: Apuntes y Documentos para una Historia de Osuna, 2: p. 7-26.
Aurell, Jaume (2014) «Memoria dinástica y mitos fundadores: la construcción social del pasado en la Edad Media». Dacosta, Arsenio; Prieto Lasa, José Ramón, i Díaz de Durana, José Ramón (eds.) La conciencia de los antepasados. La construcción de la memoria de la nobleza en la Baja Edad Media. Madrid: Marcial Pons, p. 302-334.
Balañà i Abadia, Pere (2003) Llegendes de moros i cristians. Col·lecció Nissaga, 17. Barcelona: Rafel Dalmau.
Baró i Queralt, Xavier (2003) «Concepció i funció social de la història segons Esteve de Corbera (1563-1633?) i Francesc de Montcada (1586-1635)». Pedralbes, 23: p. 491-506.
– (2009) La historiografia catalana en el segle del Barroc (1585-1709). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Bartrina, Enric (1993) «Llinatge dels Pinós: el primer Galceran de Pinós». L’Erol: revista cultural del Berguedà, 42: p. 13-16.
Batiste Llorens, Jaume (1999) “La llegenda del Rescat de les Cent Donzelles”. A: Gresol: Tradicions i Costums, 15 (maig-agost). Tradicions i Costums. Barcelona: Òmnium Cultural, p. 196-198.
Batlle, Mar (1999) Patriotisme i modernitat a La fi del comte d’Urgell. Una aproximació a les fonts de l’obra, l’anònim autor i l’historiador Jaume Ramon Vila. Barcelona: Curial.
Bellsolell Martínez, Joan (2011) «Miquel Mai (c. 1480-1546). Art i cultura a la cort de Carles V». Girona: Universitat de Girona [Tesi doctoral inèdita].
Benito i Monclús, Pere (2000) Poder i societat al Maresme medieval: els Sant Vicenç (1022-1271). Mataró: Grup d’Història del Casal.
Bertran i Roigé, Prim (1994) «II. Aproximació històrica al castell i als senyors de Mataplana». Cabestany i Fort, Joan-Ferran et alii. El castell de Mataplana. L’evolució d’una fortificació senyorial (s. xi-xv) (Gombrèn, Ripollès). Treballs arqueològics entre 1986-1993. Monografies d’Arqueologia Medieval i Postmedieval, 1. Barcelona: Universitat de Barcelona: p. 11-18.
Betrán Moya, José Luis; Espino López, Antonio, i Toledano, Lluís Ferran (1992) «Pere Serra i Postius y el criticismo historiográfico en la Barcelona de la primera mitad del siglo xviii». Manuscrits, 10: p. 315-329.
Bizzocchi, Roberto (2010) Généalogies fabuleuses: inventer et faire croire dans l’Europe moderne. París: Rue d’Ulm.
Bofarull y Sans, Francisco de (1986) «El testamento de Ramón Lull y la escuela luliana en Barcelona». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, v. 5: p. 435-479. Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/view/206140
Buigas i Monravà, Gaietà (1885) Castillo de Vilassar. Memoria descriptiva leída en la excursión hecha al Castillo por la Asociación de Arquitectos de Cataluña, en el 6 de Diciembre de 1885. Barcelona: Tipografía de Fidel Giró.
Burke, Peter (1969) El sentido del pasado en el Renacimiento. Madrid: Akal [edició castellana de 2016].
Caballé Cantalapiedra, Francesc (1998) Contes, llegendes i rondalles des de Bagà. Bagà: Associació Medieval de Bagà.
Camañes Sanz, Porfirio, i Solano Camón, Enrique (1997) «Nuevas perspectivas en torno a la conspiración del duque de Híjar». Mestre, Antonio et alii (coords.) Monarquía, imperio y pueblos en la España Moderna. Actas de la Reunión Científica de la Asociación Española de Historia Moderna, Alicante, 27-30 de mayo de 1996. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo/ Publicaciones de la Universidad de Alicante, p. 521-538.
Campabadal i Bertran, Mireia (2003) El pensament i l’activitat literària del Setcents català. Vol. 1. [Ideologia il·lustrada i renovació cultural]. Barcelona: Universitat de Barcelona.
— (2006) La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle xviii. L’interès per la història, la llengua i la literatura catalanes.
Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona/ Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Campo i Jordà, Ferran del (1998) Castells medievals del Maresme. Figueres: Brau Edicions.
Capdeferro i Pla, Josep (2011-2012) «Jeroni Pujades: cronista i literat per evadir-se d’una praxi del dret poc estimulant?». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 53: p. 351-378.
Carbonell Basté, Sílvia (2001) «El rescate de las cien doncellas: una serie de bordados murales». Datatèxtil, 5: p. 36-57.
Carderera, Valentín (1866) «Noticia de Jusepe Martínez y reseña histórica de la pintura en la Corona de Aragón». A: Martínez, Jusepe. Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura. Madrid: Real Academia de San Fernando.
Cardona Morell, M. Pineda (2008) El Ball de Sant Esteve. Recerca, 6. Vila-seca: Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural.
Carreras i Bulbena, Josep Rafael (1922) «Constitució y Actes conservades de la Academia Desconfiada, anomenada també Escola y Academia dels Desconfiats». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 75: p. 289-336.
Carriazo Rubio, Juan Luis (2013) «La Genealogía de los señores de la Casa de Medina Sidonia de Luis de Salazar y Castro». Historia y Genealogía, 3: p. 41-64.
Casaus Ballester, M. José (2007) «Relación de documentos de los vizcondados de Évol, Canet e Illa, según un inventario del siglo xvii, del Archivo Ducal de Híjar». Emblemata, 13: p. 387-402.
— (2008) «La Casa Ducal de Híjar y sus enlaces con linajes castellanos». Boletín Millares Carlo, 27: p. 101-127.
Castillo Ezquerra, Maria Josep (1987) La Baronia dels Desbosch segons els capbreus de 1354-56 i 1558-1614: aproximació a la història socio-econòmica d’Argentona i Vilassar. Barcelona: Universitat.
Català i Roca, Pere et alii (1967) «Castell de Vilassar. Municipi de Vilassar de Dalt». Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau.
Cingolani, Stefano Maria (2006) «“Seguir les vestígies dels antecessors”. Llinatge, reialesa i historiografia a Catalunya des de Ramon Berenguer IV a Pere II (1131-1285)». Anuario de Estudios Medievales 36/1: p. 201-240.
— (2006a) La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle x fins al xiv. Barcelona: Base.
— (2008) [introducció a la seva edició del Llibre dels reis, publicada a València per la Universitat de València].
Coll i Alentorn, Miquel (1947-1948) «La llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons». Estudis Romànics, 1: p. 1-47.
Cortadellas i Vallès, Anna (2001) Repertori de llegendes historiogràfiques de la Corona d’Aragó (segles xiii-xvi). Barcelona: Curial.
Crouch, David (2005) The Birth of Nobility. Constructing Aristocracy in England and France, 900-1300. Harlow: Pearson.
Cuadrada, Coral (1988) Les baronies de Mataró i Sant Vicenç-Vilassar: Hàbitat, Economia i Societat (segles x-xiv). Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.
Dacosta, Arsenio (2007) «El noble ante el espejo: el origen del linaje en la escritura nobiliaria ibérica». López Ojeda, Esther (coord.) La memoria del poder, el poder de la memoria. xxvii Semana de Estudios Medievales. Nájera, del 25 al 29 de julio de 2016. Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, p. 253-290.
Dadson, Trevor J. (1993) «Diego de Silva y Mendoza, Conde de Salinas (1564-1630), y el arte de la supervivencia política». Arellano Ayuso, Ignacio et alii (coords.) Studia aurea: actas del III Congreso de la AISO (Toulouse, 1993). Vol. 1. Pamplona/ Tolosa de Llenguadoc: Griso/ Lemso, p. 309-317.
— (2007) Los moriscos de Villarrubia de los Ojos (siglos xv-xviii). Historia de una minoría asimilada, expulsada y reintegrada. Madrid/ Frankfurt: Iberoamericana/ Vervuert.
Desclot, Bernat [1288] Llibre del Rei En Pere [edició a cura de Ferran Soldevila, 1971].
Domínguez Bordona, Jesús (1935) Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional. Madrid: Blas.
Domínguez Ortiz, Antonio (1992) La sociedad española en el siglo xvii. Vol. 1 [volum corresponent a El Estamento nobiliario]. Granada: Consejo Superior de Investigaciones Científicas / Universidad de Granada.
Duran, Eulàlia (2000) «Historiografia del Renaixement». Recerques: història, economia, cultura, 40: p. 5-14.
— (dir.) (2008) Repertori de manuscrits catalans (1474-1620). Vol. 4, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Duran-Porta, Joan (2015) L’orfebreria romànica a Catalunya (950-1250). Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Egido, Aurora (2000) Las caras de la prudencia y Baltasar Gracián. Madrid: Editorial Castalia.
Elliott, John H. (2006) La revolta catalana, 1598-1640: un estudi sobre la decadència d’Espanya. València: Publicacions de la Universitat de València [primera edició anglesa publicada el 1963].
Español, Francesca (2005-2006) «El castillo de Loarre y su portada románica». Locus Amoenus, 8: p. 7-18.
– (2006) «La portalada romànica de Santa Maria de Covet i el sarcòfag romà d’Àger a través d’uns dibuixos de la Real Academia de la Historia». Lambard, XVIII: p. 87-96.
– (2015) La Vera Creu d’Anglesola i els pelegrinatges de Catalunya a Terra Santa. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Estrada Campmany, Clara (2012) «Agustí Duran i Sanpere i els arxius catalans. De la Generalitat republicana a la depuració franquista (1931-1940)». Miscel·lània Cerverina, 22.
Estradé Pujals, Maria (1980) Ball de Sant Esteve. Treball premiat per la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca.
Fargas Peñarrocha, Maria Adela (1993) «Història del poder i estructures familiars de la classe dominant a la Catalunya Moderna». Pedralbes: Revista d’Història Moderna 13/2: p. 243-248.
Fernández de Oviedo, Gonzalo [1550-1552] Batallas y quinquagenas [edició a cura de Juan Bautista Avalle-Arce, 1989].
Ferrer i Mallol, Maria Teresa (1974) «Los descendientes de Ferran Sanxis de Castre, hijo bastardo de Jaime I el Conquistador (siglos xiii-xiv)». Hidalguía, 22: p. 25-48.
Figueras, Joan (2004) “El senyor de Pinós cau presoner. Galceran el del miracle”. A: 500 històries i llegendes de les terres de Lleida. Lleida: Pagès, p. 196-198.
Fita, Fidel (1877) «La cruz de Bagà». La Academia, 15 de desembre de 1877: p. 331-333.
Folch i Torres, Joaquim (1929) «La Vera-Creu bizantina de Bagà». La Veu de Catalunya, 9 d’agost de 1929: p. 5.
Font i Rius, Josep Maria (1985) Estudis sobre els drets i les institucions locals en la Catalunya medieval. Col·lectànea de treballs del Professor Dr. Josep Maria Font i Rius amb motiu de la seva jubilació acadèmica. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Forner, Climent (2001) Goigs Marians del Bisbat de Solsona. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Fort i Cogul, Eufemià (1973) La llegenda del Rescat de Sant Esteve. Monografies, 1. Vila-seca: Secció de Lletres de Agrupació Cultural.
– (1974) El Llegendari de Santes Creus. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana.
Galtier Martí, Fernando (coord.) (2005) El beato del abad Banzo del monasterio de San Andrés de Fanlo, un Apocalipsis aragonés recuperado. Facsímil y estudios, Saragossa: Caja Inmaculada.
Garriga, Carles (1995) «La creu bizantina de Bagà». Anuari de Filologia, XVIII: p. 163-168.
Garriga, Joaquim (1998) «L’antic retaule major de Sant Esteve de Granollers, dels Vergós». Lauro, 15: p. 15-35.
Garrigós Cabezas, Helena (1991) «La moral sexual de clergues i laics a les parròquies del Maresme a partir de les visites pastorals (1305-1447)». Acta historica et archaeologica mediaevalia 11-12: p. 345-400.
Geevers, Liesbeth (2010) «Family Matters: William of Orange and the Habsburgs after the Abdication of Charles V (1555-1567)». Renaissance Quarterly, 63: p. 459-490.
Gibert i Oliver, Agustí M. (1988) Callípolis, Salauris. Aplec documental de notícies històriques: Solcina (Vila-seca), la Pineda, Port de Salou, Platja de Barenys i Vilafortuny. Monografies, 13. Vila-seca: Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural.
Gimeno Pascual, Helena (1997) Historia de la investigación epigráfica en España en los siglos xvi y xii a la luz del recuperado manuscrito del Conde de Guimerá. Saragossa: Institución «Fernando el Católico».
– (2009) «Galcerán de Castro de Aragón y Pinós, Gaspar», A: Díaz-Andreu, Margarita; Mora, Gloria, i Cortadella, Jordi, (coord.). Diccionario Histórico de la Arqueología en España. Madrid: Marcial Pons.
Gómez Uriel, Miguel (1884-1886) Bibliotecas antigua y nueva de escritores aragoneses de Latassa. Aumentadas y refundidas en forma de Diccionario biográfico-bibliográfico. Saragossa: Impr. de Calisto Ariño, 3 vol.
Graupera i Graupera, Joaquim (2005) «Els Desbosch: promotors d’obres d’art en temps del gòtic». Sessió d’Estudis Mataronins, 22: p. 71-92. Disponible a:
<http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113744>
– (2012) L’art gòtic al Baix Maresme (segles xiii al xvi) [Recurs electrònic]: art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Disponible a: <http://www.tdx.cat/handle/10803/80834>
– (2015) «De Castell Roquer a Castell Palau. Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Baix Maresme a la baixa edat mitjana». Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 9: IX Trobada. Torres de guaita, defenses i fortificacions: p. 81-93.
Gudayol i Torelló, Anna Maria (2007) «El salvament de les biblioteques catalanes durant la guerra civil: les “notes” de Jordi Rubió». Estudis romànics, 29: p. 213-234.
Gudiol Cunill, Josep (1915-1920) «Les creus d’argenteria a Catalunya». Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VI: p. 265-422.
Halbwachs, Maurice (1925) Les cadres sociaux de la mémoire. París: Albin Michel [reedició de 2013].
Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Nacional (1984). Madrid: Ministerio de Cultura, vol. x.
Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Nacional (1987). Madrid: Ministerio de Cultura, vol. xi.
Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Nacional (1988). Madrid: Ministerio de Cultura, vol. xii.
Jané i Checa, Òscar (2003) «França i Catalunya al segle xvii. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700)». Cerdanyola del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona [Tesi doctoral].
Jaspert, Nikolas (1999) «Un vestigio desconocido de Tierra Santa: la Vera Creu d’Anglesola». Anuario de Estudios Medievales, 29: p. 447-475.
Jordà i Fernández, Anton (1992) El “Repertorio…” de Mn. Salvador Babot (1796-1874). Monografies, 16. Vila-seca: Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural.
Jular Pérez-Alfaro, Cristina (2014) «La importancia de ser antiguo. Los Velasco y su construcción genealógica». Dacosta, Arsenio; Prieto Lasa, José Ramón, i Díaz de Durana, José Ramón (eds.) La conciencia de los antepasados. La construcción de la memoria de la nobleza en la Baja Edad Media. Madrid: Marcial Pons, p. 201-236.
Kaminsky, Howard (1993) «Estate, Nobility, and the Exhibition of Estate in the Later Middle Ages». Speculum 68/3: p. 688-695.
Klapisch-Zuber, Christiane (2000) L’Ombre des ancêtres. Essai sur l’imaginaire médiéval de la parenté. París: Arthème Fayard.
Krus, Luís (1985) «La muerte de las hadas: la leyenda genealógica de la Dama de Pie de Cabra». Dacosta, Arsenio; Prieto Lasa, José Ramón, i Díaz de Durana, José Ramón (eds.) La conciencia de los antepasados. La construcción de la memoria de la nobleza en la Baja Edad Media. Madrid: Marcial Pons, p. 43-86 [traducció al castellà i edició de 2014 a títol pòstum].
Lanzarote Guiral, José María (2007) «El estudio de las antigüedades en la Huesca del Barroco: a propósito de un dibujo inédito del sepulcro de Ramiro II el monje (1656)». Argensola, 117: p. 199-230.
Lilao Franca, Oscar, i Castrillo González, Carmen (2002) Catálogo de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Salamanca. Vol. 2 [Manuscritos 1680-2777]. Salamanca: Universidad de Salamanca.
Llàcer Martorell, Arantxa (2015) «Aproximació a les fonts del Dietari de Jaume Ramon Vila (AHCB, ms. b-100)». Mirabilia/MedTrans 1/1, p. 160-179 [Nous aspectes en la investigació sobre la Corona d’Aragó]. <http://www.revistamirabilia.com/sites/default/files/medtrans/pdfs/01-07.pdf> [Consultada el 21/01/2018].
Llàcer Martorell, Arantxa (2015) «Aproximació a les fonts del Dietari de Jaume Ramon Vila (AHCB, ms. b-100)». Mirabilia/ MedTrans, 1: 159-175, disponible en línia a <http://www.revistamirabilia.com/sites/default/files/medtrans/pdfs/01-07.pdf> [Consultada el 11/11/2017].
– (2016) «El Dietari de Jaume Ramon Vila, una obra fragmentada». SCRIPTA. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 8: p. 105-115.
Llop Tous, Josep (2015) El segle xvi a Vila-seca. La vila i l’església. Recerca, 9. Vila-seca: Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural.
Manrique Ara, María Elena (2008) «Mentores y artistas del Barroco aragonés: el círculo de Lastanosa y Jusepe Martínez». A: Egido, Aurora i Laplana, José Enrique (ed.). Mecenazgo y Humanidades en tiempos de Lastanosa Homenaje a Domingo Ynduráin. Saragossa: Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institución “Fernando el Católico”.
Marcet Juncosa, Alícia (1998) «L’establiment de la frontera entre França i “Espanya”». Pedralbes: Revista d’Història Moderna 18/2: p. 7-12.
Martí Fraga, Eduard (2008) «El braç militar de Catalunya. Una institució decisiva en el tombant del segle xvii». Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 28: p. 233-248.
— (2016) El braç militar de Catalunya (1602-1714). València: Publicacions de la Universitat de València.
Martín Polín, Raquel (2000) «Pellicer de Ossau: una visión de la monarquía católica entorno a 1640». Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Historia Moderna, 13: p. 133-163.
Martínez-Gil, Víctor (coord.) (2013) Models i criteris de l’edició de textos. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
Martínez Rodríguez, Miquel Àngel (1998) «Felip IV o Lluís XIV? El dilema de la noblesa catalana del Rosselló». Pedralbes: Revista d’Història Moderna 18/2: p. 97-104.
Massó i Torrents, Jaume (1896) Manuscrits catalans de la Biblioteca Nacional de Madrid: notícies per un catàleg raonat. Barcelona: L’Avenç.
Mélida, José Ramón (1902) «Noticia de la vida y escritos de D. Martín de Gurrea y Aragón». A: Gurrea y Aragón, Martín de. Discursos de medallas y antiguedades que compuso el muy ilustre Sr. D. Martín de Gurrea y Aragón, Duque de Villahermosa, Conde de Ribagorza. Madrid: Viuda e Hijos de Téllez.
Merino, José María (2010) Leyendas Españolas de todos los tiempos. Una historia soñada, Madrid: Ediciones Siruela.
Miquel, Francesc A. (1972) La llegenda de Galceran de Pinós. Episodis de la Història. Barcelona: Rafael Dalmau.
Miralles Jori, Eulàlia (2002) «Antoni Viladamor i la Història general de Catalunya: la relació amb els seus coetanis i la recepció de l’obra fins al segle xix». Recerques: història, economia, cultura, 40: p. 99-116.
— (2002) «La Corónica universal del principado de Cataluña de Jeroni Pujades, una obra interpolada?». Llengua & Literatura, 13: p. 223-271.
— (2008) «L’ambient cultural de la Girona del segle xvii. Les cartes d’Alexandre de Cartellà a Jeroni Pujades». Revista de Girona; 249: p. 391-396.
Miret i Sans, Joaquim (1901) Los vescomtes de Cerdanya, Conflent y Bergadà. Barcelona: Casa Provincial de Caritat (Memoria llegida en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona).
— (1909-1913) «Tapiceríes del segle xviè ab episodis del captiveri den Galceràn de Pinós, en l’any 1147». Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, 6: p. 336-338.
Molas i Ribalta, Pere (1997) «Va haver-hi una fusió de les elits a la Catalunya dels Àustries?». Manuscrits, 15: p. 41-52.
— (2004) L’alta noblesa catalana a l’Edat Moderna. Vic: Eumo.
Molina i Figueras, Joan (1997) “La ilustración de Leyendas autóctonas: El santo y el territorio”. A: Analecta Sacra Tarraconesia, 70, p. 5-24.
Monreal, Lluís; Riquer, Martí de (1958) «Vilassar». Els castells medievals de Catalunya, vol. II. Barcelona: Ariel.
Montsalvatje y Fossas, Francisco (1916) Vallfogona. Noticias Históricas, xx. Girona: Dalmau Carles, Pla i Cía.
Morejón Ramos, José Alipio (2009) Nobleza y humanismo. Martín de Gurrea y Aragón (1526-1581). Saragossa: Institución «Fernando el Católico».
Moreno Meyerhoff, Pedro (2002) «El primer comte de Guimerà: notes biogràfiques, genealògiques i heràldiques». Paratge, 14: p. 15-30.
Morsel, Joseph (2005) «La construction sociale des identités dans l’aristocratie franconienne aux xive et xve siècles: individuation ou identification?». Bedos-Rezak, Brigitte Miriam, i Iogna-Prat, Dominique (dirs.) L’individu au Moyen Âge. Individuation et individualisation avant la modernité. París: Aubier, p. 79-100.
Morte, Carmen (2003) «Emblemas en un manuscrito aragonés del siglo xvii: Honestas recreaciones… de las medallas y monedas del Conde de Guimerá». Emblemata, 9: p. 315-382.
– (2005) «Lastanosa, el Conde de Guimerá y Uztarroz: el entorno del manuscrito». A: Galtier Martí, Fernando (coord.) El beato del abad Banzo del monasterio de San Andrés de Fanlo, un Apocalipsis aragonés recuperado. Facsímil y estudios. Saragossa: Caja Inmaculada.
Nassiet, Michel (1994) «Nom et blason. Un discours de la filiation et de l’alliance (xive-xviiie siècle)». L’Homme, 129: p. 5-30.
Oliva i Ricós, Benet (2002) La Petita noblesa del Maresme: tres trajectòries: Des Bosc, Ferrer i Sala (s. xiv – xvii). Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.
Oriol i Carazo, Carme (2005) El patrimoni oral a les comarques tarragonines. Relats tradicionals. Tarragona: Diputació de Tarragona.
Palos Peñarroya, Joan Lluís (1985) «Las Cortes de Catalunya durante el siglo xvi». Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 5: p. 97-116.
— (1993) «La aristocracia catalana en la España de los Austrias». Álvarez Santaló, León Carlos, i Cremades Griñán, Carmen María (eds.) Mentalidad e ideología en el Antiguo Régimen. II Reunión Científica Asociación Española de Historia Moderna, 1992. Vol. 2. Murcia: Universidad de Murcia, p. 351-393.
Palos Peñarroya, Joan Lluís, i Ragués i Vallès, Ramon (1993) «Les institucions catalanes a l’època moderna i l’ascens dels juristes». Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 13: p. 53-66.
Papell i Tardiu, Joan (2003) «El relat de la llegenda de Galceran de Pinós». Santes Creus: Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, 20: p. 43-54.
Pedrals Costa, Xavier (1989) “Els protagonistes de la llegenda del Rescat”. A: El Vilatà, 68. Gironella: Associació Cultural el Vilatà del Berguedà.
Pedrals i Costa, Xavier (1998) Pere Tomic: històries i llegendes. El passat segons la noblesa. Bagà: Associació Medieval de Bagà.
Pérez Latre, Miguel, i Asensio i Vilaró, David (1988) «Cultura histórica en Catalunya: el caso de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona entre 1752 y 1799». Pedralbes: Revista d’Història Moderna 8/2: p. 227-244.
Piñol, Daniel (2014) «Els arxius patrimonials i la Història Medieval: un diàleg necessari». Imago TemporIs. medIum aevum, viii, p. 538-556. Disponible a: <http://www.raco.cat/index.php/ImagoTemporis/article/viewFile/299271/388647>
Pollmann, Judith (2017) Memory in Early Modern Europe, 1500-1800. Oxford: Oxford University Press.
Pont, Josep (1908) Quatre paraules d’història sobre goigs. Valls.
Prat, Josep (1919) Sant Esteve Protomàrtir. Barcelona: Foment de Pietat Catalana.
Pujades, Jeroni (1606-1630) Dietari [edició dels Dietaris de Jeroni Pujades a cura de Josep Maria Casas Homs, vols. 2-4, 1975-1976].
Pujals Vallvé, Joan M. (2008) Presentació del llibre Cardona (2008).
Pujol i Canelles, Miquel (1985) «Aportació a la biografia de Jeroni Pujades; una biblioteca particular de començament del segle xvii». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 18: p. 99-247.
Pyne, Moses Taylor (1915) Descendants of Galceran de Pinós in Spain, France, England and America. Nova York: Tobias A. Wright.
Quer Aiguadé, Pere (2001) L’adaptació catalana de la història de Rebus Hispaniae de Rodrigo Jiménez de Rada: textos i transmissió (segle xiii-xv). Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Ramos i Caparrós, Núria (2009) La llegenda del rescat de les cent donzelles. Col·lecció Roca Tiraval, 3. Bagà: Associació Medieval de Bagà.
Redondo, Agustín (2007) Revisitando las culturas del Siglo de Oro. Mentalidades, tradiciones culturales, creaciones paraliterarias y literarias. Salamanca: Universidad de Salamanca.
— (2012) «Desde los márgenes: transgresión de saberes humanísticos y de formas de vida en la España del siglo xvi». Egido, Aurora, i Laplana, José Enrique (eds.) Saberes humanísticos y formas de vida. Usos y abusos. Actas del Coloquio Hispano-alemán. Zaragoza, 15-17 de diciembre, 2010. Saragossa: Institución “Fernando el Católico”-Consejo Superior de Investigaciones Científicas, p. 17-44.
Redondo Veintemillas, Guillermo (2013) «Jerónimo Zurita, primer cronista oficial de Aragón (1512-1580)». Revista de Historia Jerónimo Zurita, 88: p. 11-46.
Reglà, Joan (1991) Els Virreis de Catalunya. Biografies Catalanes, 9. Barcelona: Vicens Vives.
Reguant i Torres, Prudenci (2005) Galceran: Poema de la llegenda del Rescat de les cent donzelles. Bagà: Associació Medieval de Bagà.
— (2008) El tresor de Galceran de Pinós. Una proposta per a la llegenda. Bagà: Associació Medieval de Bagà.
Richou i Llimona, Montserrat (2007) El Baix Maresme a l’època baix medieval. Disponible a: <http://www.tesisenred.net/handle/10803/2069>
Riquer, Martí de (2000) Llegendes històriques catalanes. D’un dia a l’altre, 7. Barcelona: Quaderns Crema.
Riquer i Morera, Martí de (1944) La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas. Series Minor, 9. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres [reimpressió de 2008 del discurs d’ingrés de l’autor a les Bones Lletres].
Robertson, Holly (2005) The Preservation Project at the Archives of Vilassar de Dalt and an Exploration of the Non-adhesive Limp Vellum Structures in the Collection. University of Texas at Austin. Disponible a: <http://cool.conservation-us.org/anagpic/2005pdf/Robertson.pdf>
Roca, Josep Maria (1918) En Jaume Ramon Vila, heraldista català de començaments del segle xviiè. Barcelona: Casa Provincial de Caritat (Discursos llegits en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona).
Roy Sinusía, Luis (2013) El arte del grabado en Zaragoza durante el siglo xvii. Saragossa: Institución «Fernando el Católico».
Ruiz Canales, Irene (2011) «Las prácticas del vivir noblemente y su importancia. El ejemplo de los Díaz de Escobar en Córdoba». Historia y Genealogía, 1: p. 155-165.
Rumbo i Soler, Albert; Soca i Torres, Isaac (text), i Faro, Andreu (dibuixos) (2002) L’imaginari popular en la llegenda del rescat de les cent donzelles. Tarragona: El Mèdol.
Salazar y Castro, Luis de (1685) Historia genealógica de la Casa de Silva, donde se refieren las acciones más señaladas de sus Señores, las fundaciones de sus Mayorazgos y la calidad de sus alianças matrimoniales. Vol. 2. Madrid: Melchor Álvarez y Mateo de Llanos y Guzmán.
— (1692) Historia genealógica de la Casa de Lara, justificada con instrumentos, y escritores de inviolable fe. Vol. 2. Madrid: Mateo de Llanos y Guzmán.
— (1702) Biblioteca genealógica española [Biblioteca Nacional de España, ms. 18121; còpia de 1792, editada per Enrique Soria Mesa l’any 1997].
Sales, Núria (1989) Els segles de la Decadència. Segles xvi-xviii [Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, vol. 4, Barcelona: Edicions 62].
Sánchez Marcos, Fernando (1993) «Historiografía e instituciones políticas en la Cataluña del siglo xvii. El caso de la Cataluña Ilustrada de Esteve de Corbera». Pedralbes, 13-II: p. 547-556.
Sanjosé Llongueras, Lourdes De (2015) L’obra de Llemotges i altres orígens. L’obra de metall als segles xii-xiii a Catalunya. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
Sanpere i Miquel, Salvador (1877) «Cruz bizantina de Bagà». Revista Histórica, 37-38: p. 129-133.
Sénac, Philippe (2013) «Mahomet et Charlemagne en Espagne. Entre la guerre et la paix: diplomatie et négoce (viiie-ixe siècles)». xxxix Semana de Estudios Medievales, Estella, 17-20 de julio de 2012. De Mahoma a Carlomagno. Los primeros tiempos (siglos vii-ix). Pamplona: Gobierno de Navarra, p. 13-32.
Serra i Postius, Pere (1747) Epítome histórico del portentoso monumento y santuario de Nuestra Señora de Montserrat. Barcelona: Pablo Campins.
Serra i Puig, Eva (1990) «Els Guimerà, una noblesa de la terra». Recerques: història, economia, cultura, 23: p. 9-36.
Serra Vilaró, Joan (1930-1950) Baronies de Pinós i Mataplana: investigació als seus arxius. Barcelona: Balmes, 3 vol.
Simon i Tarrés, Antoni (1998) «“Catalans” i “francesos” a l’Edat Moderna. Guerres, identitats i contraidentitats. Algunes consideracions». Pedralbes: Revista d’Història Moderna 18/2: p. 391-401.
— (2004) «La historiografia del segle del Barroc (de Jeroni Pujades a Narcís Feliu de la Penya)». A: Balcells, Albert (ed.) Història de la historiografia catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 93-116.
Sobrequés i Vidal, Santiago (1957) Els Barons de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives [darrera edició revisada publicada per Base l’any 2011].
— (1965) «La alta nobleza del Norte en la Guerra Civil Catalana de 1462-1472». Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 16-18: p. 71-220.
Solé i Cot, Sebastià i Verdés Pijuan, Pere (1994) «L’aportació dels notaris a la societat catalana en els camps del dret, la història, la literatura i la política». Actes del i Congrés d’Història del Notariat Català: Barcelona, 11, 12 i 13 de novembre de 1993. Barcelona: Fundació Noguera, p. 15-130.
Solís de los Santos, José (2012) «Ramírez de Prado, Lorenzo (1583-1658)». Domínguez Domínguez, Juan Francisco (ed.) Diccionario biográfico y bibliográfico del Humanismo español (siglos xv-xvii). Madrid: Ediciones Clásicas, p. 698-703.
Soria Mesa, Enrique (2004) «Genealogía y poder. Invención de la memoria y ascenso social en la España Moderna». Estudis: Revista de Historia Moderna, 30: p. 21-55.
— (2009) «La nobleza en la España moderna. Presente y futuro de la investigación». Casaus Ballester, María José (ed.) El Condado de Aranda y la nobleza española en el Antiguo Régimen. Zaragoza: Institución “Fernando el Católico”-Consejo Superior de Investigaciones Científicas, p. 213-242.
— (2011) «La imagen del poder. Un acercamiento a las prácticas de la visualización del poder en la España Moderna». Historia y Genealogía, 1: p. 5-10.
Spiegel, Gabrielle M. (1983) «Genealogy: Form and Function in Medieval Historical Narrative». History and Theory 22/1: p. 43-53.
Standen, Edith Appleton (1985) European post-medieval tapestries and related hangings in the Metropolitan Museum of Art. Vol. II. Nova York: Metropolitan Museum of Art.
Subiñà i Coll, Enric (2017) El Maresme medieval. Exemples concrets de comunitats pageses. Disponible a: <http://www.tdx.cat/handle/10803/401438>
Tomic, Pere [s. xv] Històries e conquestes del Realme d’Aragó e Principat de Catalunya [edició a cura de Joan Iborra i Gastaldo, 2009].
Torres Amat, Fèlix (1836) Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña. Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer.
Torres i Benet, Miquel (2012) «Assaig contextual i religiós de la Santa Creu d’Anglesola. Un reliquiari del segle xii reformat al segle xvii». A: Actes de la XLI Jornada de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Tàrrega: Grup de Recerques de les Terres de Ponent: p. 35-70.
Tous i Vallvè, Jordi (1989) Recull de llegendes del Camp de Tarragona. Col·lecció l’Agulla. Tarragona: Edicions el Mèdol.
Ureña, Josep (2000) Bibliografia sobre el Rescat de les cent donzelles. Bagà: Associació Medieval de Bagà.
Ureña, Josep i Garriga, Carles (2008) «Cruz bizantina de Bagà». A: Signum Salutis: cruces de orfebrería de los siglos v al xii. Oviedo: Consejería de Cultura y Turismo del Principado de Asturias, KRK.
Ureña i Llitjós, Josep i Berenguer i Cuyàs, Esther (coords.) (2000) El rescat de les cent donzelles. Bagà: Associació Medieval de Bagà.
Valsalobre, Pep (2003) «El Senyor de les Mosques. Aspectes de l’evolució de la llegenda de les mosques de sant Narcís fins al segle xvi i relació amb el “patriotisme sacre” a la Catalunya moderna». Revista de Catalunya, 189: p. 67-100.
Velasco Gonzàlez, Alberto (2011) Jaume Pasqual, antiquari i col·leccionista a la Catalunya de la Il·lustració. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.
Vidal Alcover, Jaume (1978) Recull de llegendes. Conèixer Catalunya. Barcelona: Dopesa.
Villanueva, Jaime (1821) Viage literario a las iglesias de España. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, vol. VI.
Villanueva López, Jesús (1994) «Francisco Calça y el mito de la libertad originaria de Cataluña». Revista de Historia Jerónimo Zurita, 69-70: p. 75-87.
— (2004) Política y discurso histórico en la España del siglo xvii: las polémicas sobre los orígenes medievales de Cataluña. Sant Vicent del Raspeig: Publicaciones de la Universidad de Alicante.
Xicota Viñé, Alícia (2014) Estat actual i propostes per a la creació del Servei d’Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Disponible a:
<https://ddd.uab.cat/pub/trerecpro/2016/hdl_2072_270746/XicotaAlicia_TFM_2016.pdf>
Zapata i Buxens, Ma. Assumpció (2004) La Baronia Desbosch del Maresme: una jurisdicció feudal en l’edat moderna. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.
Zurita, Jerónimo (1562) Anales de la Corona de Aragón [edició a cura d’Ángel Canellas López, vol. 1, 1967, reproduïda en versió electrònica sota coordinació de José Javier Iso el 2003 i accessible mitjançant l’adreça
<https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/24/48/ebook2473.pdf>].
Monsterrat Garriga Pujals
Marta Alari Hidalgo
