Representació del Ball de Sant Esteve. Vila-seca. 3 d’agost de 2021
Representació del Ball de Sant Esteve. Vila-seca. 3 d’agost de 2018
Vídeo: Jordi Barceló Coll
Realització: Secció de lletres de l’Agrupació Cultural
Disseny: Antoni Bonet

El Ball de Sant Esteve és un altre element fonamental en la difusió de la llegenda. És un ball parlat que es representava el dia de la Festa Major a la plaça de l’Església i a la placeta de Sant Esteve, i que desenvolupa la llegenda a través de parlaments, de la dramatització i dels balls de diferents personatges. La notícia més antiga documentada és del dia 4 d’agost de 1775, segons consta en una acta del Consell de la Vila. En aquella data arribà a Vila-seca la relíquia de Sant Bernat Calvó que el bisbat de Vic havia regalat a la parròquia; en aquesta ocasió es va organitzar una gran festa de rebuda amb la intervenció de diferents balls. Pensem que el ball és anterior a aquesta data, ja que, si s’hagués estrenat aquell dia, s’hauria remarcat la novetat per donar-li relleu.

S’han conservat diversos textos dels parlaments del ball; la majoria manuscrits i en un castellà ple de catalanismes, conseqüència evident del Decret de Nova Planta. Si bé diversos indicis condueixen a pensar que el primitiu text del ball ha de ser de finals del segle XVI o principis del segle XVII, el més antic localitzat és del segle XVIII i es conserva a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT); altres còpies són a l’Arxiu Històric Municipal de Vila-seca o en arxius particulars. Entre els últims cal destacar el manuscrit fet pel Ramon Farriol Xatruch l’any 1871 Copia de ablamientos del Baile de San Estevan patron de Vilaseca; té com a particularitat dibuixos dels diferents personatges, cosa que permet saber la seva indumentària i complements. No hi ha constància de quan es va deixar de representar el ball, sembla versemblant que el darrer any va ser el 1896, data de la mort de Ramon Farriol Xatruch, animador i col·laborador, a més de conservador del text, com s’ha vist abans. El cert és que el 1965 coincidint amb la inauguració del nou Piló del Rescat i de diverses obres urbanístiques, se’n va fer una nova versió buscant fonts documentals i cercant la memòria de les persones grans. El text es va adaptar de la versió de Salvador Aguiló; Daniel Sanahuja va compondre la música; i Salvador Anton va crear la coreografia.

La versió que es presenta enguany és l’adaptació al català del manuscrit d’Esteve Ferré Poblet (1879) que coincideix gairebé al cent per cent amb el manuscrit de Ramon Farriol Xatruch (1871) i el quadern de Salvador Aguiló, també del s. xix. De les diverses còpies del Ball de Sant Esteve que hi ha localitzades s’ha seleccionat el text d’Esteve Ferré Poblet (1879), per la seva completesa i bon estat de conservació. L’adaptació del text al català actual ha anat a càrrec de Pere Navarro Gómez, professor del Departament de Filologia Catalana de la URV, estudiós de balls parlats i membre del grup de Dames i Vells de Tarragona durant 28 anys, amb la col·laboració del professor Magí Sunyer Molné, també de la URV. L’arranjament musical de peces tradicionals del segle xviii l’ha dut a terme Àngel Vallverdú Rom, músic amb 25 anys d’experiència en música tradicional i investigador que ha assessorat un gran nombre d’elements festius. La Tramoia, dirigida per Alícia Bescós Pérez, ha triat la posada en escena, el vestuari i la música seguint les pautes dels balls parlats representats al segle XVIII al Camp de Tarragona. Una tradició recuperada amb la intenció de seguir representant-la els propers anys.

Còpies del Ball de Sant Esteve localitzades actualment a l’Arxiu Municipal de Vila-seca (AMVIL) i a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT):
– AMVIL: «Copia de ablamientos de Baile de San Estevan patron de Vilaseca» còpia de Ramon Farriol Xatruch (1871). Apartat 6. Cultura. Caixa 3: Rescat de Sant Esteve.
– AMVIL: «Parlaments del Ball de Sant Esteve o de les Cent Donzelles» còpia d’Esteve Ferré Poblet (1879). Apartat 6. Cultura. Caixa 3: Rescat de Sant Esteve.
– AMVIL: «Quadern de Salvador Aguiló» còpia mecanografiada el 1965. Apartat 6. Cultura. Caixa 3: Rescat de Sant Esteve.
– AHAT: Vila-seca. Parròquia de Sant Esteve, diaca i protomàrtir. «Parlaments del ball parlat de Sant Esteve», còpia de Salvador Aguiló [segle xix], UC: 319. <https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000033832>.
– AHAT: Còdexs i manuscrits. «Balls. (Vila-seca). Parlamento del baile de San Esteban» [segle xix], UC: 100. <https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000034339>.
– AHAT: Còdexs i manuscrits. «Ball Sant Esteve» còpia de Mn. Sanç Capdevila i Felip, UC: 100.

Ramon Setó Vallverdú i Maria Estradé Pujals (2018) «La llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de Sant Esteve», A: Cuadrada Majó, Coral, i Garriga Pujals, Montserrat (coord.) El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve. Vila-seca: Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural i Universitat Rovira i Virgili: p. 449-477.
Repartiment de personatges de la còpia del ball feta per Esteve Ferré Poblet.
Representació del Ball de Sant Esteve a Vila-seca (1965). (Font: família Mas Castelltort)
Representació del Ball de Sant Esteve a Vila-seca (1965). (Font: Joan Mariné Rebull)
Dibuix dels personatges del Ball de Sant Esteve de Vila-seca, realitzat per Ramon Farriol Xatruch el 1871 (1980) (Foto: Maria Estradé Pujals)
Dibuix dels personatges del Ball de Sant Esteve de Vila-seca, realitzat per Ramon Farriol Xatruch el 1871 (1980) (Foto: Maria Estradé Pujals)
AMVIL: «Parlaments del Ball de Sant Esteve o de les Cent Donzelles» còpia d’Esteve Ferré Poblet (1879). Apartat 6. Cultura. Caixa 3: Rescat de Sant Esteve
Imatge portada: AMVIL: «Copia de ablamientos de Baile de San Estevan patron de Vilaseca» còpia de Ramon Farriol Xatruch (1871). Apartat 6. Cultura. Caixa 3: Rescat de Sant Esteve.