La Veracreu de Bagà

La veracreu que es conserva a l’església de Sant Esteve de Bagà és, sense cap mena de dubte, un dels objectes més rellevants de l’orfebreria medieval a Catalunya. Els darrers estudis que s’han publicat sobre aquest reliquiari portat en data indeterminada des de Terra Santa, han destacat la raresa de la seva tipologia, la vinculació amb els pelegrinatges medievals i, especialment, la rellevància de les inscripcions que presenta tant a l’anvers com al revers.

Tanmateix existeix una llegenda que vincula aquesta arribada als Pinós i a uns fets mítics que tenen a veure amb la Primera Croada i la fundació de l’orde del Temple.

La creu, de grans dimensions (31,3 x 16,3 cm, amb peu), conté al seu interior un important fragment del lignum crucis, i es troba efectuada amb ànima de fusta i planxes d’argent sobredaurat i repussat. Els darrers estudis proposen que fos realitzada en un taller de Constantinoble —o Palestina— del segle xii, i la posen en connexió amb exemplars com el conservat a l’abadia de Montecassino, o l’estauroteca de Limburg.10 La característica més destaca­da de l’objecte és la presència d’inscripcions en grec a l’anvers i revers de la creu. A l’anvers, als seus quatre extrems es llegeix «creu de Jesucrist, fill de Deu», mentre que al revers, també als extrems, llegim «Jesucrist venç». La inscripció més important de totes es troba al cos central del revers, on el text desplegat diu: «[la creu] en la qual, despullat, despulles el mal, etern Salva­dor, totpoderós Verb de Déu, els mortals els revesteixes d’incorruptibilitat. D’un reliquiari d’or i argent t’envolten els que viuen en el teu monestir per llur salvació»

Tot indica, així les coses, que la creu va arribar a Bagà de la mà d’algun alt eclesiàstic de la regió o d’algun noble que va visitar Terra Santa en aquell temps.