La llegenda

L’any 1147 Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, envia una armada per ajudar Alfons de Castella, els genovesos i els pisans a conquerir Almeria. Com a almirall de l’armada hi participa Galceran de Pinós, fill i hereu dels barons de Bagà. S’aconsegueix conquerir la ciutat, però Galceran i un company seu, Santcerní, són fets presoners i traslladats a la presó de Granada. El pare de Galceran demana ajuda al comte Ramon Berenguer per a saber si el seu fill és viu o mort i si demanen rescat per deslliurar-lo. Els sarraïns informen que és viu i fan saber el contingut del rescat: cent mil dobles d’or, cent draps de brocat d’or, cent cavalls blancs, cent vaques bragades i cent donzelles. Els barons de Pinós aporten el seu patrimoni i aconsegueixen reunir el rescat, excepte les cent donzelles.

En una assemblea amb els vassalls, aquests decideixen donar les seves filles de la següent manera: qui en tingui tres en donarà dues; qui dues, una; i els que en tinguin una entrarien en un sorteig per saber l’escollida. Un cop recollit tot el rescat es fa una comitiva que es dirigeix al port de Salou per a salpar cap a terres sarraïnes. Mentrestant Galceran prega ferventment a sant Esteve, patró de Bagà, perquè l’alliberi del seu captiveri. I el dia abans que el rescat s’embarqués, sant Esteve s’apareix a Galceran i l’allibera; igualment passa amb Santcerní que també és alliberat per la intercessió de Sant Genís, patró de la seva parròquia. La comitiva del rescat i els dos alliberats miraculosament es troben al camí del Racó (Vila-seca) molt a prop del port de Salou. Amb gran goig es reconeixen i van plegats cap a Tarragona i d’allí a Barcelona per presentar-se davant Ramon Berenguer IV. Un cop reposats, retornen cap a Bagà on són rebuts amb immensa alegria. Galceran va recompensar les donzelles i les famílies que les havien lliurades; també féu donacions a l’església de Sant Esteve de Bagà. Al cap dels anys, proper a la mort, es retirà com a monjo al monestir de Santes Creus on morí i fou enterrat.