Goigs de Sant Esteve

Els goigs són un gènere poètic popular molt especial, alhora poesia senzilla, humil i molt entenedora, cants religiosos d’arrel medieval dels quals en te­nim constància a partir del segle xiii. El seu nom prové del llatí gaudia, però 480 també s’han anomenat cobles o llaors. Inicialment eren escrits majoritàri­ament en llatí i tots sempre dedicats a lloar les set grans alegries terrenals.

Àmpliament conreats als Països Catalans, ja se’n troben al Llibre Ver­mell de Montserrat, i els més antics i estesos que es coneixen són els dedicats a la Mare de Déu del Roser.

Solen contenir versos airosos i gentils on, de forma joiosa, es lloa el nostre Déu i Senyor Jesucrist, la nostra Mare de Déu Santa Maria, i es can­ten les alegries i lloances dels sants i santes glossant la seva vida i miracles, així com també els motius de la seva intercessió (pedregada, sequera, epi­dèmia, guarició de malalties, etc.). N’hi ha que fan referència a la situació geogràfica del lloc, a esdeveniments religiosos, socials, poètics, etc.

Els goigs marians solen referir-se a la llegenda de la seva troballa en aquell santuari concret, ermita o capella on es troben, o també al vot de po­ble si és el cas, sense deixar de cantar l’excel·lència de Maria.

És a partir del segle xvii que hi trobem una gran proliferació de tex­tos, en els quals es comença a glossar la història, la tradició i la llegenda a part dels marians, i també ja se’n troben de dedicats a Jesucrist i als sants.

A partir d’aleshores, aquests poemes populars prenen una forma d’im­pressió i tipografia característiques que s’han anat conservant fins als nostres dies: sol ser un sol full presidit per una imatge xilogràfica del titular (avui en dia sol ser un dibuix, en moltes ocasions flanquejat per sanefes), un text poètic que acaba amb uns versets i l’oració litúrgica, i tot plegat emmarcat per una orla.

Aquestes composicions s’han anat prodigant moltíssim, són milers i milers d’edicions les que s’han anat editant fins avui. Els goigs més antics sovint són d’autors anònims, tant pel que fa la lletra com la mateixa música. Quant al valor literari, n’hi ha alguns que en tenen i altres que no en tenen tant. N’hi ha que estan plens d’incorreccions gramaticals i castellanismes, però el més important és que formen part de l’anomenada literatura popular religiosa que, durant la Decadència, va aju­dar en gran mesura a salvar la llengua.

No cal dir que més tard, poetes con Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Miquel Costa i Llobera, o Guerau de Liost escriuen goigs elevant la llengua i el gènere als cims més alts.

La llegenda del rescat de les cent donzelles dins dels goigs de Sant Esteve

S’ha volgut fer una petita recerca dels goigs del protomàrtir sant Esteve, pro­tagonista de la llegenda del rescat de les cent donzelles o el rescat de Sant Esteve, que hi ha arreu de Catalunya, ja que en alguns d’ells es fa referència al miracle que va obrar, l’any 1152, alliberant en Galceran de Pinós de les masmorres dels sarraïns.

El gremi de Freners de Barcelona, durant molts segles, per celebrar la diada de sant Esteve, el seu Patró, feia dir una missa en la qual es narrava la llegenda del Rescat durant el sermó. Es té coneixement que, des de finals del segle xviii, imprimien un full amb l’explicació del miracle i amb un gravat on es veuen Galceran de Pinós i el cavaller Sancerní encadenats a la presó de Grana­da, on la llegenda ubica el fet miraculós, en el moment de ser alliberats pel sant. El text que s’hi reprodueix és el mateix que recull l’historiador Pere Tomic l’any 1431 sobre la llegenda del Rescat. D’aquest full n’hi ha diferents edicions:

• Miracle que Deu Nostre Senyor obrá per la intercessió del gloriós proto­màrtir Sant Esteve (s/d)1 [Barcelona]: [s.n.]2
• Miracle que Deu Nostre Senyor obrá per la intercessió del gloriós proto­màrtir Sant Esteve (s/d) Barcelona: Tip. C. Oliveró. Edició facsímil (2000) Bagà: Associació Medieval de Bagà (Bagà Gogística; núm. 101).
• Miracle que Deu Nostre Senyor obrá per la intercessió del gloriós pro­tomàrtir Sant Esteve (s/d) Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla. Edició facsímil (2000) Bagà: Associació Medieval de Bagà (Bagà Gogística; núm. 102).
• Miracle que Deu Nostre Senyor obrá per la intercessió del gloriós pro­tomàrtir Sant Esteve (s/d) Barcelona: Estampa de Damiá Vilarnau. Edició facsímil (2000) Bagà: Associació Medieval de Bagà (Bagà Gogística; núm. 103).
• Miracle que Deu Nostre Senyor obrá per la intercessió del gloriós proto­màrtir Sant Esteve (s/d) [Barcelona]: [s.n.]. Edició facsímil (2000) Bagà: Associació Medieval de Bagà (Bagà Gogística; núm. 104).

D’altra banda, des de mitjans del segle xviii, en moltes localitats cata­lanes també s’imprimeixen Goigs dedicats al protomàrtir sant Esteve, la ma­jor part dels versos dels quals narren pràcticament la totalitat de la llegenda. Són els de Bagà, Vila-seca, Olius, i Sorre. Els més antics que es coneixen daten de l’any 1751.

1 (s/d): sense data.

2 [s.n.]: sense nom d’editor.

També van tenir molta més difusió altres goigs dedicats al mateix sant on la llegenda del Pinós s’esmenta només en una de les seves estrofes, que són els que llistem a continuació. En citem l’estrofa i, tot seguit, la relació de goigs que la contenen.

Altres miracles heu fet
dels quals tots tenim memòria,
durant tullits i contrets,
de tots mals nos dau victòria:
I al vostre devot Pinós
dels moros heu deslliurat.